Síl·labes. Accentuació. Dièresi

Etiquetes

, , , ,

Una síl·laba -diuen els manuals- és el conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. Perquè hi haja una síl·laba, cal necessàriament una vocal, que n’és el nucli. Així, és pot afirmar que les paraules tenen tantes síl·labes com vocals (i recordeu quines són les vocals: en paraules com ‘iode’ o ‘pasqua’, les ‘i’ i ‘u’ no actuen com a vocals!).

Així doncs, quantes síl·labes tenen les paraules: ‘seient’, ‘quota’, ‘cueta’ o ‘història’? Com separaríeu ‘platja’, ‘danyar’ o ‘escena’?

A continuació, les lletres simples, els dígrafs i les lletres compostes:

Alfabet

Alfabet

Dígrafs

Dígrafs

(Cal afegir el dígraf ‘sc’ (esa ce) – ‘escena’)

Lletres compostes

Lletres compostes

Igualment, recordeu les regles d’accentuació en valencià? Ràpidament:

  • Agudes: s’accentuen si acaben en vocal, vocal + ‘s’, o en ‘en’ i ‘in’.
  • Planes: s’accentuen quan no acaben en cap cas dels anteriors.
  • Esdrúixoles: s’accentuen sempre.

Ara bé, de nou per la influència del castellà, hi ha una sèrie de paraules que no solem pronunciar bé; les síl·labes tòniques no són, per tant, les mateixes. Així, com accentuaríeu:

  • atmosféra/ atmosfera?
  • subtil/súbtil?
  • viking/víking?
  • radar/ràdar?
  • Cleopatra/Cleòpatra?

Sense abandonar els accents, com bé sabeu, hi ha una sèrie de paraules que tenen una forma semblant (paraules homònimes i homògrafes) i que no haurien de dur accent segons la norma general. No obstant això, sí que n’hi posem per poder distingir-ne el significat. Es tracta dels accents diacrítics que sé que tant estimeu. A continuació, tres taules -extretes de la Gramàtica Normativa Valenciana i del Nou d’ací i d’allà. Curs de valencià. Grau Superior (C2) (Tabarca, p.82-83)- amb els mots amb accent diacrític més comuns (o no tant, però que està bé saber):

Accents diacrítics

Accents diacrítics II

Accents diacrítics III

I ja per acabar -que sé que està començant a ser una entrada més llarga que un dia sense pa-, la dièresi, aquells dos puntets que escrivim exclusivament de les ‘i’ i ‘u’ per indicar que,

a) o bé la ‘u’ dels diftongs a qüe, qüigüe, güi es pronuncia,

b) o bé les vocals ‘i’, ‘u’, no formen diftong amb la vocal anterior.

A classe veurem les regles de quan i quan no posar la dièresi. I ara, res més. Vos deixe una sèrie d’activitats perquè hi practiquem!

Calendari dels cursos

Etiquetes

A continuació, el calendari de les sessions de cada grup amb allò que caldria recordar, això és, quan corregirem exàmens de la JQCV i els relats que comentarem en cada sessió. Si hi ha modificacions o novetats, l’actualitzaré:

Grau Mitjà PROP II (dilluns i dimecres):

Grau Superior PROP II (dimarts i dijous):

Grau Superior INVASSAT (dijous):

Grau Mitjà CulturArts (divendres):

  • Per concretar

Grau Mitjà Micalet (dijous):

Llegirem ‘Històries del Paradís’, de Xavi Sarrià

Etiquetes

, ,

Tal com vam comentar a les diferents classes, independentment de l’obra que cadascú de vosaltres trie -si és que, finalment, en trieu alguna-, llegirem i comentarem els 22 relats que conformen Històries del Paradís (Bromera), de Xavi Sarrià. Per tal d’organitzar-nos, la meua proposta de planificació és, tenint en compte la quantitat de relats i el temps de què disposem, de dos contes cada última hora (més o menys) de la setmana. És a dir, per a aquells que teniu dues sessions d’hora i mitja (els dos grups del PROP II), aquesta darrera hora de dimecres i dijous; per a aquells que teniu dues hores i mitja (els grups de l’INVASSAT i CulturArts), l’última hora dels dijous i divendres, respectivament; i per al grup de tres hores de dijous (Micalet), els últims 50 – 60 minuts.

9788498243543_04_g

La idea, a grans trets, és que cada persona o cada dues persones comenten un relat, de manera que tots participem i treballem l’expressió, l’oralitat, la parla. Per això, se seguirà un esquema simple -que ja hi penjaré- d’introducció, nus i desenllaç, amb la relació del contingut amb els paratextos (títols i cites) i les nombroses referències musicals, culturals o literàries. Igualment, es complementarà la lectura amb la recerca de notícies d’aquest “paradís” quotidià. Ja en parlarem i en detallarem més coses, però. A partir de febrer (en l’entrada ‘Calendari dels cursos‘ estan les sessions que cada grup tindrà), començarem. Ara, intenteu aconseguir un exemplar i endinseu-vos-hi!

sarria03g

El vocalisme tònic i àton

Etiquetes

Si ens atenem a la definició que en dóna el diccionari de l’AVL (DNV), l’ortologia és:

  1. f. LING. Pronunciació correcta d’una llengua determinada.
  2. f. LING. Part de la gramàtica normativa que s’ocupa d’establir la pronunciació correcta.

D’altra banda, seguint el mateix diccionari, l’ortografia és:

  1. f. LING. Conjunt de normes que regulen l’escriptura correcta d’una llengua.
  2. f. LING. Escriptura d’una paraula o d’un text en relació amb les normes de l’ortografia. Faltes d’ortografia.
  3. f. LING. Part de la gramàtica normativa que estableix les normes per les quals s’ha de regir l’escriptura correcta de les paraules i d’altres signes gràfics d’una llengua.
  4. f. GEOM. Tècnica de la geometria projectiva consistent a fer projeccions ortogonals en un pla vertical.

Ningú no negarà l’evidència que l’oralitat -al contrari que el vell dilema sobre l’ou i la gallina- va nàixer abans que l’escriptura. Aquesta setmana, doncs, i d’acord amb els continguts esperats en ambdós graus -Mitjà i  Superior-, presentarem els símbols fonètics de l’Alfabet Fonètic Internacional (AFI):

Símbols fonètics

Ara bé, per no embafar amb tant de símbol de colp, ens centrarem en el vocalisme tònic i àton aquesta setmana. Quantes vocals té el valencià? Com es pronuncien les e o les o? En quins contexts són obertes o tancades?

Vocalisme tònic:

Vocalisme tònic

Vocalisme àton:

Vocalisme àton

Activitats Mitjà i Superior:

Viciats pel castellà: aneu en compte amb les vocals!

Comencem els cursos del Grau Superior!

Etiquetes

Benvingudes i benvinguts al curs del Grau Superior. Comencem!

Presentacions:

  • Nom:
  • Lloc de procedència:
  • A què vos dediqueu?:
  • Per què vos heu inscrit en el curs?:
  • Què espereu del curs?:
  • Interessos i aficions:

Material:

El blog:

Aquest blog ha estat creat com una eina de suport per als cursos del Grau Superior (PROP II i INVASSAT), una mena de quadern de bitàcola, i en serà la principal referència. Com veureu, compartirem informació i documentació amb els cursos del Grau Mitjà, però, amb l’ajuda de les categories i les etiquetes, l’alumne de cada Grau podrà trobar el material adequat al seu nivell. Hi anirem adjuntant tot tipus de material (teoria, activitats, textos, àudios, vídeos, etc.) amb la finalitat que vos servisca de guia i preparació de cara a la prova de juny.

Com està estructurada la prova?

Estructura prova

Prova inicial:

Comencem els cursos del Grau Mitjà!

Etiquetes

Benvingudes i benvinguts al curs del Grau Mitjà. Comencem!

Presentacions:

  • Nom:
  • Lloc de procedència:
  • A què vos dediqueu?:
  • Per què vos heu inscrit en el curs?:
  • Què espereu del curs?:
  • Interessos i aficions:

Material:

El blog:

Aquest blog ha estat creat com una eina de suport per als cursos del Grau Mitjà (PROP II, Micalet i CulturArts), una mena de quadern de bitàcola, i en serà la principal referència. Com veureu, compartirem informació i documentació amb els cursos del Grau Superior, però, amb l’ajuda de les categories i les etiquetes, l’alumne de cada Grau podrà trobar el material adequat al seu nivell. Hi anirem adjuntant tot tipus de material (teoria, activitats, textos, àudios, vídeos, etc.) amb la finalitat que vos servisca de guia i preparació de cara a la prova de juny.

Com està estructurada la prova?

Screenshot 2016-01-10 03.58.25

Prova inicial: